divendres, 6 de febrer de 2009

Actius Tòxics

ACTIUS TÒXICS: paraulota molt lletja que s'utilitza per designar aquells productes financers (accions, titularitzacions, deute privat o públic, etc) que no valen res però que semblava que havien de valdre molt. Llavors, la banca amaga aquesta realitat i intenta col·locar (vendre) aquests actius a altres bancs per desprendre-se'n i així passar el mort a algú altre. Com que tots fan el mateix, ja cap banc es fia dels altres bancs i no es deixen diners entre ells ni es compren / venen actius (ni toxics ni saludables).

Això de la crisi va per llarg

No hauríem de parlar de crisi econòmica, sinó de crisi(s) en plural. De fet, ens trobem actualment amb múltiples crisis interrelacionades, però cal distingir-les, ja que els seus orígens , les seves conseqüències i les seves solucions són diferents.
* La crisi financera internacional. Aquesta crisi , que va començar a petar a l'agost de 2007, afecta a tot el planeta. La "contaminació" de la gran banca internacional amb actius "toxics" ha portat a extendre-la fins al darrer racó.
Però , parlant clar, el que ha passat ha estat que una gran manca d'escrupols i una immensa avaricia han dut el sistema financer internacional al punt del colapse.
* La crisi immobiliaria. Aquesta crisi és més localitzada. S'està donant als Estats Units, Regne Unit, Irlanda, Autràlia i a l'estat espanyol. Ja la coneixem tots, i de ben aprop.... La bombolla immobiliaria s'inflava a l'empar de la bombolla financera, però cal notar que s'hauria produit independentment d'aquesta. Això sí, amb menys força.
* La crisi economica. Aquesta és la crisi que més ens dol: caiguda del consum, augment de l'atur, deflació (baixada de preus), recessió (caiguda del PIB). No tots els paisos estan en recessió, però és ben cert que la recessió s'extèn dels uns als altres.
Quan ens mirem el que passa, hauriem de veure a quina de les tres crisis ens estem referint, o si ens trobem davant d'efectes creuats entre elles.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Hipoteca a tipus fix o variable?

La Colometa ha de demanar una hipoteca a la Caixa d'Estalvis de Vilaniu, "la de Sempre" . Va a veure al director de l'oficina, el senyor Gil, que li planteja si la vol fer a tipus fix o variable.

"Si fas la hipoteca a tipus fix, li explica, pagaràs més quota. Tanmateix, no t'hauràs de preocupar per les pujades del tipus d'interès, ja que sempre pagarás el mateix.
En canvi, si fas la hipoteca a tipus variable, pagaràs menys quota, però si els tipus d'interès pugen hauràs de pagar més."

La Colometa li va demanar al Sr. Gil quan hauria de pagar en cada cas. Aleshores, a l'any 2003, les hipoteques a tipus variable anaven a l'Euribor + 0.75 (per tant, amb un Euribor al 2.25%, li sortia al 3%). Les de tipus fix, depenent de l'entitat, rondaven un tipus del 5.25% La quota era sensiblement més alta.

" El que faré, va pensar la Colometa, és fer-me la hipoteca a tipus variable i si els tipus pugen, llavors me la faré a tipus fix."

I així va decidir contractar la Hipoteca Elàstica de la Caixa d'Estalvis de Vilaniu, "la de Sempre". A l'agost d'enguany (2008) la pujada de la seva Hipoteca Elàstica va ser molt forta (l'Euribor ha arribat al 5.32%) i la Colometa va anar a veure el Sr. Gil, per tal de passar la seva Hipoteca a tipus fix. Però sorpresa: ara li explica el Sr. Gil que si la vol passar a tipus fix, aquest tipus és del 7.45%.

"Però no em va dir que el tipus fixa era del 5.25%?" -s'exclama la Colometa.

" Sí, però això era al 2003. Ara , al 2008, el tipus fix és el 7.45%"- respòn el Sr. Gil.

I obviament, la Colometa NO passa la seva hipoteca a tipus fix. Potser ho hauria d'haver fet abans....

CONCLUSIÓ: Els tipus fix son sempre entre un i tres punts més alts que els tipus variables efectius (incloent el diferencial). Quan els tipus variables pujen, el tipus fix que en aquell moment es pot contractar també puja.

Exemple:
Any 2003 Tipus Variable :Euribor + 0.75% = 2.25%+0.75% = 3.0%.
Fix: 5.25%.


Any 2008 Tipus Variable: Euribor + 0.75% = 5.32%+0.75%= 6.07%.
Fix: 7.45%
.

Si pensem que els tipus variable estan baixos, es raonable contractar a tipus fix.
Si pensem que els tipus variables estan alts , no es raonable contractar a tipus fix, ja que en un futur podem obtenir millor finançament amb el variable.

AFEGITÓ: Les hipoteques a tipus fix tenen habitualment una forta penalització per cancelació anticipada, que no es dona a les de tipus variable. Aquest fet s'ha de tenir en compte, sobretot si demanem mes diners dels necessaris "per si de cas". Aleshores, ens pot costar una important comissió cancelar anticipadament una hipoteca a tipus fix, ni que sigui una cancelació parcial.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Per què 4 rals i no un €uro?

El ral era el nom d'una moneda fraccionaria de la pesseta. Equivalia a 1/4 de pesseta (25 cèntims de pesseta), de manera que una pesseta eren quatre rals.
Sobre la nostra antiga moneda, la peça petita (pesseta), hi havia moltes dites que feien referència a la saviesa popular:


-No expliquis sopars de duro (referint-se a qui expliqués històries obviament falses).

- Tota fortuna comença per un ral.

- Ral a ral, fa el menestral son cabal.


- Vendre duros a quatre pessetes (per la gent que proposava negocis amb enriquiment fàcil que no arribarien a bon port).

O expressions populars, com ara aquella de "no val ni un ral" o "no val quatre rals", per indicar que alguna cosa no tenia gens de valor.

Tanmateix, la saviesa popular dels nostres avis de vegades molt sovint ens faria i ens farà servei, per mirar d'explicar molts dels afers que actualment envolten la nostra vida (econòmica) diària.

Les pessetes s'estiraven més que els euros, ens diu el nostre botiguer habitual, el Senyor Esteve. Sembla que amb la nova moneda única, tot s'ha complicat molt... però potser només és que ens ho volen fer complicat.

Mirarem d'explicar les coses de manera senzilla, encara que això ens faci ser políticament incorrectes. Però sense faltar al respecte a ningú, és clar....

Esperem que us sigui útil.